5 de març de 2017

                        ESPORLES - PUIGPUNYENT

Al llarg d'aquests 30 anys de l'existència del grup excursionista, hem fet molts amics. Un d'ells, en Just de Galilea, és un experimentat excursionista que coneix tots els racons de Mallorca. Va fer de guia en dues excursions de la temporada passada i quedam tant contents d'ell, que hem tornat a repetir aquest any. Anar d'Esporles a Puigpunyent va ser una proposta seva que nosaltres no hem fet mai. No crec que sigui una excursió llarga ni difícil i segurament caminarem molt temps sota alzinars.

Durant molt d'anys, el foc, l'explotació abusiva per a fer carbó i llenya, l'activitat ramadera i la colonització agrícola, provocaren la desaparició de molts alzinars. Actualment, però, existeix un procés dinàmic cap a l'establiment del bosc propi d'aquí, l'alzinar. Malgrat s'hagi de passar primer per diferents estadis que no consideram alzinar però que ho són, com per exemple el pinar. No s'ho han mirat bé els que indiquen que " els pins se mengen les alzines ". És ben bé al contrari. Quan observam les capçades dominants dels pins sobre l'alzinar pensam que guanyen els pins, però aquests són infèrtils : poques llavors germinaran dins l'espessor ombrívola de l'alzinar i els que així ho facin moriran joves cercant la llum impossible d'assolir. Els pins vells un dia cauran i no seran res més que matèria orgànica que l'alzinar engolirà.