30-12-2018 DE PINA A RANDA
FITXA TÈCNICA
Distància aproximada: 11,5 km
Pujada acumulada: 150 metres
Temps sense comptar aturades: 4,5 h
Dificultat: 1 de 5
Itinerari: Pina, camí Vell de Pina, camí de sa Caiassa, carretera Vella de Manacor, camí de Darrera ses Vinyes, camí de Binicomprat, ermita de Castellitx de la Pau, camí de Castellitx, Randa.
L’excursió comença a Pina (155 m d’altitud), un nucli d’uns 700 habitants que pertany al municipi d’Algaida. Els seus monuments més importants són l’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià, les cases de Son Ribes de Pina, la creu de terme i, sobretot, la font de Pina, d’origen musulmà. Aquest monument ens serà explicat per Bernat Servera, investigador local i mestre jubilat.
Durant el recorregut pels camins Vell de Pina i de sa Caiassa, podrem observar de prop dues possessions interessants: Son Moll Vell i Son Maig, respectivament.
A la carretera Vella de Manacor resten encara tres antics hostals, alguns convertits en restaurants com l’hostal d’en Mateu i l’hostal d’en Tugores, i un en estat d’abandó: l’hostal d’en Carut. A la
mateixa carretera Vella trobarem la creu dels Traginers, del segle XVI, la creu més antiga del terme d’Algaida.
Abans d’arribar a Castellitx, on està previst que dinem, passarem per Binicomprat, una antiga possessió actualment convertida en agroturisme, amb vinyes i un alzinar molt interessant.
L’ermita de Castellitx és una de les esglésies de repoblació construïdes a Mallorca poc temps després de la conquesta, en concret l’any 1249. Va ser l’església titular del terme (conegut
anteriorment amb el nom de Castellitx) fins a l’any 1410, en què la titularitat va passar a l’església parroquial actual d’Algaida. L’edifici actual de l’ermita és del segles XIV i XVII. Abans conservava tres elements artístics importants: una pila baptismal, que va ser robada a finals del segle XX; un retaule gòtic del segle XV dedicat a Sant Pere i Sant Pau i la imatge de la Mare de Déu de la Pau, també del segle XV. El retaule i la talla de la Mare de Déu actualment es troben a l’església d’Algaida per raons de seguretat.
Finalment arribarem a Randa, un altre nucli de població (poc més de 100 habitants) també del terme d’Algaida, situat a quasi 300 metres d’altitud, el punt més alt de l’excursió. Està situat al peu de la muntanya de Randa (543 m d’altitud, el cim més alt del Pla de Mallorca) on hi ha el santuari de Cura, i del puig de Son Reus (puig de la Comuna o simplement el Puig per als randins, 492 m
d’altitud). Els monuments més emblemàtics de Randa són: l’església parroquial (del segle XVIII), la creu del Coremer (del XIX) i la font de Randa, d’origen aràbic. A Randa les explicacions aniran a càrrec de Joan Capellà, un randí erudit que coneix la zona pam a pam.
Durant tot el camí gaudirem també de les explicacions de Miquel Sastre Fiolet, investigador local algaidí.
Aquesta pàgina vol ser un punt de trobada de tots els que tenim en comú la passió per la muntanya, el gust pel caminar. Homes i dones, joves i majors, tots podem gaudir amb la pàgina i contribuir-hi fent alguna aportació; una foto, un itinerari, una suggerència, etc.
diumenge, 23 de desembre del 2018
dijous, 6 de desembre del 2018
Torre de Sa Mola de Tuent
16-12-2018
TORRE DE SA MOLA DE TUENT
FITXA
TÈCNICA
Distància
aproximada:
5,5km
Pujada acumulada: uns 235m
Pujada acumulada: uns 235m
Temps
total: 3/4
h
Dificultat: 3 sobre 5
Dificultat: 3 sobre 5
La torre va ser
edificada sobre un pic de 462 metres a
final del segle XVI i des de llavors domina la costa nord de l'illa
entre Cala Tuent i La Calobra.
L'entrada es troba
a cinc metres d'altura i l'únic accés són uns graons de ferro no aptes per als
que tinguin vertigen. Dins de la torre podem veure el petit habitacle on es
refugiaven els torrers. Per una escala de cargol es pot pujar al terrat on
podreu meravellar-vos amb la vista d'aquesta part de la costa nord mallorquina.
La torre no només va jugar un paper
important durant els segles XVI i XVII per alertar sobre els atacs de pirates.
La vida útil d'aquesta torre va anar una mica més enllà ja que per la seva
privilegiada situació en els segles posteriors es va utilitzar, entre altres
usos, per vigilar el contraban de la zona i, durant la Guerra Civil, com a punt
d'observació per part de l'Exèrcit per controlar l'arribada d'avions des de
Catalunya. Finalment, el 1996 la torre va ser cedida a l'Ajuntament d'Escorca
sent restaurada tres anys més tard.
Començarem l’excursió al coll de
Sant Llorenç (227 metres) on hi ha l’oratori del mateix nom, a 2 quilometres
del desviament cap a cala Tuent.
A la part esquerra de l’oratori
comença un camí amb forta empinada cap a la torre de Can Palou, que és així com
també s’anomena la torre.
En el primer tram trobarem un pas
que hi ha que salvar mitjançant un cable i uns escalons de ferro, res que no es
pugui superar.
La segona part és més plana i per
tant més bona de dur. Així i tot la pujada no serà gaire pesada, ja que en
qüestió de hora i mitja podem ser dalt, on dinarem.
Les vistes des de la torre son
magnífiques.
La baixada la farem pel mateix camí
fins al coll de Sant Llorenç.
El guia serà en Vicens Sastre, que ja ens va fer de guia a Raixa.
Degut a les poques hores de llum i a
la distància entre Artà i el punt de partida de l’excursió, aquesta durarà entre
3 i 4 hores. Per tant esperam ser a l’autobús al voltant de les 4 de
l’horabaixa abans de que ens agafi la fosca.
Podeu trobar vídeo de l’excursió a
IB3 a la carta > recerca per nom de programa > tira tira > torra de la
mola de tuent.
divendres, 23 de novembre del 2018
Barranc de Biniaraix
2-12-2018
BARRANC DE BINIARAIX
ITINERARI
Fornalutx
-Barranc de Biniaraix -cases de l’Ofre -barranc de Biniaraix – Biniaraix-
Sóller
FITXA
TÈCNICA
Distància
aproximada: 14 km
Pujada acumulada: 660m
Pujada acumulada: 660m
Temps
total: 5h
Ruta circular: No
Dificultat: 2 sobre 5
Ruta circular: No
Dificultat: 2 sobre 5
Situat a l’extrem sud-oriental de
Sóller, el barranc de Biniaraix és un canó càrstic modelat per l’acció de
l’aigua i limitat pels Cornadors i la serra de Son Torrella. Els seus vessants
estan organitzats en petites parcel·les agrícoles plenes de marjades per a
dedicar-les al conreu d’oliveres, que a voltes s’alternen amb garrovers i
ametllers.
El camí empedrat del barranc és un
exemple de la integració de les construccions de pedra en sec a la natura. Pel
seu valor paisatgístic, naturalístic, històric i cultural, està declarat Bé
d’Interés Cultural (BIC) amb categoria de monument.
La ruta s'inicia a la localitat de Fornalutx , a prop de Sóller, un dels pobles més guapos de Mallorca i molt pintoresc . Arribarem Biniaraix i començarem la pujada al barranc fins a les cases de l’Ofre.
La primera
part de l'excursió és la més dura, cal ascendir per l'empedrat que té 1.932
graons. Es va guanyant alçada ràpidament, durant gran part del recorregut,
el camí passa molt a prop del torrent de Biniaraix que recull,
més amunt les aigües dels torrents de l'Ofre i des
Verger .
Ja a la part superior del barranc, hi ha unes increïbles panoràmiques del
barranc i Sóller. Al final del camí, hi ha una barrera i s'arriba a un
lloc conegut com Salt des Cans.
El barranc finalitza en aquest punt i contínua cap a les Cases de
l'Ofre.
Les cases de l'Ofre són el centre d'una extensa
possessió que té els seus orígens en una antiga alqueria de l'època musulmana
anomenada 'Al Ofra', que significa 'la Vall'. En realitat, les cases de
l'Ofre són les cases noves, perquè les antigues cases de la possessió es troben
a la dreta, en direcció als Cornadors.
A poca distància de les cases la confraria del Sant
Sudari de Sóller va col·locar una creu en l'any 2008.
Des d’aquí iniciarem la baixada pel mateix camí cap a Biniaraix i cap a
Sóller.