divendres, 25 de novembre de 2022

SALT DES FREU

 

4-12-2022 SALT DES FREU(TORRENT DE COANEGRA)

FITXA TÈCNICA 

Distància aproximada: uns 14km 

Desnivell: Sense  grans desnivells
Temps total: Unes 5h
Ruta circular: No
Dificultat: 3 sobre 5, ruta fàcil  sense grans dificultats

 

Itinerari: Orient – Camí des Freu – Salt des Freu – Avenc de Son Pou – Pas de s’Estaló – Pas de s’Escaleta - Alaró

El Torrent de Coanegra també anomenat Torrent del Freu en el seu curs
alt, és un Torrent que neix a la vall d’Orient i creua la serra de
Tramuntana, unint aquesta vall amb la vall de Coanegra en Santa Maria
del Camí.
El seu curs alt recull les aigües del vessant meridional de la serra d’Alfàbia,
de la comuna de Bunyola així com dels cims del Castellot i la Talaia de cals
Reis. Després de creuar la vall d’Orient, entra en un barranc molt tancat,
ple de salts com el del Freu i diferents gorgs de abundant cabal.
Partirem de la part Baixa d’Orient i començarem a caminar per la carretera
que va a Bunyola, a l’altura del quilòmetre 8,300 voltarem a l’esquerra pel
camí des Freu. Si tenim la sort de trobar-hi aigua que corre, l’espectacle és
garantit.
Continuarem pel camí que va a Santa Maria fins arribar a l’avenc de Son
Pou, que ara no es pot visitar.
Tornarem enrere i agafarem un camí que va a Orient pel pas de l’Estaló.
Deixarem Orient a la nostra Esquerra per enfilar-nos per la dreta per anar al pas de s’Escaleta i d’aquí a Alaró on acabarem l’excursió.

 


 

dijous, 10 de novembre de 2022

Sa Vall de la Nou

 

20-11-2022  SA VALL DE LA NOU

FITXA TÈCNICA 

Distància aproximada: uns 12km

Desnivell: Sense  grans desnivells
Temps total: Unes 4h
Ruta circular: No
Dificultat: 2 sobre 5

 

Itinerari: Km 3 Ma 3322(carretera Manacor- Colònia de Sant Pere)- Rotana – Font de Rotana – Torrent de Manacor – carretera Ma3321 (2km) – Font de na Memòria – Torrent de na Borges – Son Roca – Font de n’Orenga – Sa Plana – Camí de sa Valleta – Son Dalmau – Petra

Els homes i dones del període talaiòtic ja van escollir aquest lloc privilegiat per viure-hi. Els àrabs van crear  un sofisticat sistema de regadiu encara actiu, i en època medieval es van construir els primers molins. Aprofitaren la força de l’aigua per produir paper, farina o drap. L’esforç i l’enginy acumulat dels homes i les dones han convertit aquesta vall es una de les regions més fèrtils i singulars de l’illa de Mallorca. El seu microclima mima les plantacions i permet obtenir les millors collites.


 

dijous, 13 d’octubre de 2022

Comuna de Valldemossa

 

 

                    23-10-2022 Comuna de Valldemossa.


Dificultat: Mitjana.

Distància: Uns 9,5 Km

Hores: Unes tres hores i mitja efectives.


En aquesta excursió pujarem a dalt de la Mola de la Comuna de 704 metres d’alçada.
Bàsicament tot l’itinerari serà d’alzinar amb les seves construccions típiques: barraques, rotlos
de sitja, basses, bevedors d’animals, forns de calç...

La partida serà des de la Cartoixa i anirem per la ruta de pedra en sec (GR221). Passarem al
costat del molí de la Beata que no visitarem per estar en runes i amb l’accés tancat. Pel
caminoi, arribarem fins a la font de na Llambies des d’on començarà una pujada amb bastant
de rost fins a arribar a la Mola de la Comuna. En aquest tram passarem per les voltes den violí.

Una vegada haguem fet cim, tocarà baixar cap al Coll de Sant Jordi. Per anar-hi seguirem el GR.
En un moment determinat ens desviarem cap a l’esquerra per trobar l’engedada, on hi ha uns
rotlos de sitja bastant ben conservats. Des d’allà, baixarem al Coll de Sant Jordi fàcilment.

Arribats al Coll de Sant Jordi, no travessarem el portell, ens desviarem cap a l’esquerra cap a la
finca de Son Brondo. Anirem per un caminoi que a poc a poc es farà més ample fins a
convertir-se en un camí de carro. A baix de tot trobarem la Font dels Òbits.

Seguirem la pista fins al portell que ens du a les cases de Son Brondo. Des de les cases,
agafarem el camí vell de Palma cap a Valldemossa on finalitzarem l’excursió.

Natura, excel·lència i bellesa


 

diumenge, 2 d’octubre de 2022

PORTALS VELLS

09-10-2022 PORTALS VELLS


Excursió per Rafaubeig passant pel cap de Cala Figuera i la cala de Portals Vells


Municipi: Calvià

Distància: 14,5 km

Dificultat: mitjana

Duració: 3-4 hores sense contar aturades


L'al·licient d'aquesta excursió és entrar en l'antiga zona militar de Rafaubeig, pulmó verd de la costa de Calvià i arribar a la marina per fer una volta per la costa de penya-segats passant per l'antiga torre de vigília de Cala Figuera, el far i la cala del mateix nom, i acabar recalant, mai millor dit, a l'exòtica cala de Portals Vells on hi ha unes pintoresques excavacions dins la roca de marès que podrem visitar, qui vulgui podrà pegar un capficó, dinar a l'ombra dels pins i fer el cafè al bar que hi ha a la platja.


La carretera a aquesta zona és estreta pel bus, per la qual cosa l'aproximació i la sortida haurà de ser a peu per 4 quilòmetres d'anada i 4 de tornada d'asfalt. Es recomana que si es pot, a més de les botes per anar pel rocam de la marina, es duguin unes esportives per – sobretot- fer la darrera tirada asfaltada.


La dificultat mitjana obeeix mes a la irregularitat del terreny, sovint pedregós que a l'existència de cap pendent o pujada, ja que és més aviat planera, tret d'alguna baixada per passar una torrentera o per sortir de la cala.


En ser zona de marina hi haurà poca ombra durant el recorregut, pensau a dur crema de protecció solar i un bon capell!




 

dijous, 21 d’abril de 2022

PUIG DE MASSANELLA

 

01-05-2022  PUIG DE MASSANELLA

FITXA TÈCNICA 

Distància aproximada: uns 14 km
Temps total: Unes  6h
Ruta circular: Si
Dificultat: 4 sobre 5

Itinerari: Coll de sa Batalla – Font des Guix – Cases de Comafreda – Coll de sa Línea – Font de s’Avenc – Puig de Massanella  - Casa de neu – Coll de sa Línea – Coll de sa Batalla

 

El Puig de Massanella, amb 1.364 metres d'alçada, és el segon cim més alt de Mallorca, 

després del Puig Major. Situat a una de les àrees més espectaculars i salvatges de la Serra de Tramuntana, a prop de Lluc,  forma part del municipi d'Escorca. Refugi d'aus d'extraordinària bellesa com l'emblemàtic voltor negre (Aegypius monachus), el massís també és una de les zones de Mallorca més freqüentades pels excursionistes.

 

Al cim  hi ha un vèrtex geodèsic i un sorprenent pou de 20 metres de profunditat. 

Les vistes sobre pràcticament tota l’illa de Mallorca són espectaculars, especialment 

cap al Puig Major i l’embassament de Cúber, i cap a la badia d´Alcúdia i el pla de 

Sa Pobla-Muro. En dies clars es pot arribar a veure fins i tot el perfil de Menorca.

 




 

 

dimecres, 23 de març de 2022

ELS TRES MIL

 

03-04-2022 ELS TRES MIL

FITXA TÈCNICA 

Distància aproximada: uns 14km
Temps total: Unes 6h
Ruta circular: Si

Dificultat: 4 sobre 5 

Altitud mínima :  692

Altitud màxima : 1113

 

Itinerari:  Embassament de Cúber, Coll de L’Ofre, Coll den Poma, Puig de l’Ofre, Coll des Cards, Puig de Na Franquesa, Coll des Gats,  Puig de Sa Rateta, camí dels Navaters, embassament de Cúber.

Sa  Rateta(1113 m.), na Franquesa(1067 m.) i el Puig de l'Ofre(1090 m.),  una ruta clàssica de la serra de Tramuntana  que proporciona l’oportunitat  de gaudir d ‘unes vistes impressionants.
Partirem de l’embassament  de Cúber i acabarem en el mateix punt.

 

La ruta s'anomena així perquè corona tres cims pròxims entre si tots tres de més de mil metres d'alçada: el Puig de l'Ofre, amb els seus 1.093 metres, el de na Franquesa, de 1.067 metres, i el de sa Rateta, el més alt, amb 1.113 metres. El nom juga amb la semblança fonètica amb la paraula tres mil, que en muntanyisme fa referència a un cim de més de 3.000 metres: si se sumen les altures de l'Ofre, na Franquesa i sa Rateta sumen, efectivament, més de 3.000 metres. Tot i així, el desnivell acumulat no assoleix ni la meitat d'un tres mil.

 

La ruta sol començar a la Font des Noguer, creuar l'embassament de Cúber fins al Coll de l'Ofre, i des d'allà puja els tres puigs: primer l'Ofre, després na Franquesa i després sa Rateta. Des d'aquest darrer es baixa pel camí de nevaters cap a la canal que du a l'embassament de Cúber de nou.

 

Els noms d'aquests tres cims, com tots els topònims en general, han anat canviant al llarg del temps. Concretament, el darrer canvi en la toponímia d'aquestes muntanyes és molt recent,  es va produir a cavall del segle XIX i el XX. Resulta que el cim més alt del massís, sa Rateta, era un temps conegut com a sa (o na) Franquesa. En canvi, el seu cim veïnat, l’actualment conegut amb el nom de na Franquesa, rebia el nom de la possessió que es troba a la seva falda, Binimorat (puig de). Sa Rateta, el nom amb què es coneixien unes terres que creuava el camí de nevaters que ascendia al puig (segurament en origen era "sa Roteta", en referència a una rota que hi podia haver), va acabar per denominar tota la muntanya, i el seu antic nom va passar a denominar el cim veïnat, na Franquesa, l'antic Puig de Binimorat. El mateix Arxiduc encara coneixia els cims amb la nomenclatura antiga. Avui en dia, però, tothom que coneix els cims s'hi refereix amb els noms moderns, en part degut al fet que així consta en els mapes.

Informació extreta de Viquipèdia