divendres, 31 de gener del 2020

Mirador de n'Alzamora


MIRADOR DE N’ALZAMORA
09-02-2020
Fitxa tècnica
Distància: 16 Km
Dificultat: Mitjana 3/5, sense dificultats, el trajecte discorr per camins i pistes forestals.
Itinerari circular: No.
Temps aproximat: 6 hores
Altura màxima: 474 metres
Altura mínima: nivell de mar.
Ruta: Cementiri de la Vileta,  Puig des Revells, Coll de Son Camps, Coll des Vent, Mirador de n’Alzamora, Coll dels Pastors, Puig de Bendinat, Costa d’en Blanes

La Serra de Na Burgesa, tan pròxima i tan desconeguda per a la majoria de mallorquins. Aquesta excursió uneix les barriades de la Vileta i Gènova a través del Coll del Vent i el mirador de n’Alzamora.
Na Burgesa és una serra situada en el municipi de Calviá, la seva altura ronda els 400 m amb màxims de 486 m (Puig Gros de Bendinat) i de 503 m (Puig donin Bou). Conté una gran massa de pinedes i garriga mediterrània. 

 El nom de Na Burgesa és degut a la família Burgues que va posseir l'alqueria de Bendinat, al peu de les seves muntanyes, des de principis del segle XVI (Francesc de Burgues). 

Una preciosa ruta que, malgrat no tenir grans altures, permet gaudir d'uns paisatges i vistes espectaculars de la muntanya i de la mar.
EL MIRADOR DE N’ALZAMORA
El mirador de n’Alzamora es troba en el Puig de l'Àliga de 439 m. (Calvià), compta amb un refugi avui en ruïnes que va ser edificat pel Grup Excursionista del Foment del Turisme de Mallorca en memòria de l'empresari Ferran Alzamora i Gomà, president de l'entitat entre 1919 i 1925.
 Des d'aquest mirador podrem observar una bona vista sobre les valls de Benàtiga i de Valldurgent, la serra de Burotell, el puig de Galatzó i la mola de l’Esclop. També contemplem Santa Ponça, Calvià i la zona de Capdellà.

EL COLL DELS PASTORS

El coll dels Pastors és un petit pla identificat per dos grans pins en el centre. Aquest lloc antigament era un centre d'activitats que utilitzaven els pastors del lloc. 





diumenge, 19 de gener del 2020

De Bunyola a Orient


26-01-2020   DE BUNYOLA  A ORIENT PEL PAS DE S'ESTALÓ



FITXA TÈCNICA 
Distància aproximada: uns 14km
Ruta circular: no
Altura màxima: 673m
Temps total: unes 5/6 h dependrà de les aturades
Dificultat: 3/ 5 mitjana sense dificultats, recorregut per camins i pistes forestals.
Ruta: Església de Bunyola - Cas Garriguer pel camí Vell de sa Comuna - Coll d’Honor -  Es Salt des Freu – Pas de s’Estaló – Orient


Vet aquí un itinerari de muntanya mitjana pels contorns d'Alaró i Orient. La ruta discorre per una sèrie de camins de carro i de ferradura, una xarxa que estructurava social i econòmicament la gent rural d'un temps passat no tan llunyà.
El salt des Freu, racó bonic, tranquil i si el torrent du aigua es pot gaudir dels seus salts.
El pas de s’Estaló, excavat a la roca per passar el carbó, està situat a 570 m d'altitud, el qual ens regala una esplèndida vista.
 El  pas comunica dos territoris separats geogràficament per penyals o desnivells complicats. El pas de s'Estaló fou obert al penyal mitjançant dinamita.




diumenge, 5 de gener del 2020

BÚGER- PUIG DE SANTA MAGDALENA


12-01-2020   DE BÚGER AL PUIG DE SANTA MAGDALENA(INCA)
FITXA TÈCNICA 
Distància aproximada: uns 10km
Altura màxima: 307m
Ruta circular: no
Temps total: unes 3 h
Dificultat: 2/ 5 fàcil
Ruta: Búger, Pont de Binissetí, Pou dels Porquers, puig i creu del Minyó, Oratori de Santa Magdalena, Creuer de la carretera Vella de Sa Pobla (Inca)

El nostre objectiu d'avui és el Puig de Santa Magdalena sortint des de Búger. Partirem de la plaça de la Constitució,  Camí des Pous fins a la finca de Binissati on girarem a la dreta per prendre el Camí Vell de Búger. Quan  arribem a l'encreuament amb la carretera de Santa Magdalena prendrem aquesta per l'esquerra. Aquí comença amb una pujada suau que després s'accentua quan agafem  el camí que va travessant la carretera.
Abans de pujar a l'oratori de Santa Magdalena (287 m), que se situa a l'esquerra segons la nostra posició d'arribada, visitarem el puig de la Minyó (307 m) i la seva creu.
La creu de la Minyó data de 1901 i ha patit en diverses ocasions la ira dels llamps, el que ha obligat a reconstruir-la. El conjunt es troba actualment  deteriorat.
I finalment arribarem a l’esplanada del  santuari de Santa Magdalena. Aquesta esplanada la presideix la façana de l'oratori, de la casa dels donats i de la casa d 'Exercicis. Es diu que el santuari es va construir poc després de la conquesta de Jaume I. Ja en 1240 un document notarial es refereix a la capella de Santa Magdalena. En 1491 es va fundar-hi un monestir de monges franciscanes, fins que es van traslladar a s'Esgleieta i posteriorment a l'Olivar, a Palma. Al convent, anys després, en 1530, es van instal·lar les Jerònimes. Va ser per poc temps, perquè quatre anys després es van traslladar al convent de Sant Bartomeu d'Inca. Al segle XVI va funcionar al puig de Santa Magdalena una escola de Gramàtica. A la fi de segle XIV es van fer allà importants reformes i la nova església va ser inaugurada pel bisbe Pere J. Campins. Entre 1931 i 1985 va estar sota la custòdia dels ermitans de la congregació de Sant Pau i Sant Antoni. Des de 1985 hi ha donats que s'encarreguen de mantenir les instal·lacions.
La vista des del puig de Santa Magdalena és molt bella: es veu el pla, l'Albufera, sa Pobla i Muró, el cap de Pinar,  Ferrutx i els colls d'Artà, el puig de Bonany, Sant Salvador, Randa, la mar i els contraforts de la Serra.