Biniagual

18-02-2018 Biniagual  (5hores)

Aquesta excursió és un itinerari fàcil, amb poc desnivell,  apte  per a tothom. Tot ell discorre per camins i carreteres rurals asfaltades.

Partirem de Costitx i ens dirigirem a Jornets, petit llogaret situat al predi del mateix nom, situat al terme municipal de Sencelles. Des d’aquí ens dirigirem a Biniagual passant per un talaiot i després cap a Sencelles. 

 

Biniagual, petit llogaret de Binissalem.

El llogaret de Biniagual té el seu origen en l'època àrab, en què era una petita alqueria que es dedicava fonamentalment a l'agricultura. Després de la conquesta de Jaume I, fou donat al convent de Jonqueres de Catalunya, que hi introduí el conreu d'oliveres, vinyes i cereals.

Durant els segles XVI-XVII, el llogaret (de sis cases) quedà despoblat a causa d'una epidèmia de pesta. Els habitants que hi tornaren començaren a dedicar-se a la ramaderia, concretament a la cria d'ovelles i porcs. També començaren a treballar en la vinya i les oliveres. Respecte a la vinya, és important recalcar que aquesta es va veure afectada per la fil·loxera a principi del segle XX, fet que provocà un canvi en el model d'explotació. Així, es passà als ametlers, les figueres, les ovelles i els porcs. El fet que l'activitat fos tan poc rendible derivà en la despoblació del llogaret, que encara a mitjan segle XX es trobava en estat de runa.
A mitjan anys setanta, la vila passà a ser propietat privada ( de l'alemany Klaus Graf amo  de Port Portals)  i objecte de reformes edificatòries, així com també d'un projecte de revitalització de les activitats agrícoles del seu entorn.
Des de 1999, es torna a conrear la vinya a Biniagual, actualment, la vinya abasta unes 34 hectàrees amb 148.000 ceps.
Actualment el llogaret de Biniagual es compon d’ unes 15 cases que es troben en una cruïlla de tres carrers, enmig del qual trobem una font.

               El ‘llogaret’ de Jornets

 

És un petit llogaret situat al predi del mateix nom, situat al terme municipal de Sencelles. 

L’alqueria data del segle XV, però va ser en el XVIII quan la finca va experimentar el seu major creixement gràcies al cultiu de la vinya (el celler va ser construït el 1767). En aquesta època, els propietaris van cedir petites parcel·les a empleats de l’heretat i va començar així a configurar-se el petit nucli rural, que amb el temps va arribar a disposar de serveis bàsics com una escola, inaugurada en temps de la República i que es va mantenir activa fins els anys 60, una capella dedicada a Sant Josep, on fins fa dos anys oficiava misses dominicals el rector de Sencelles, i l’edifici de correus. La fil·loxera, a finals del segle XIX, va posar un dràstic fi al cultiu de les vinyes. L’activitat agrícola i ramadera va continuar, però la xifra de residents va anar baixant al llarg del segle XX.